diumenge, 14 de desembre del 2008

INTERVENCIÓ AL CASTELL DE PENELLA

L´any 2003 la professora Yolanda Spairani Berrio ens va informar de que s´havia demanat asesorament a la Universitat d´Alacant per a realitzar una actuació al terme municipal de Cocentaina, mes concretament, al Castell de Penella.
A partir d´aquell moment l´asignatura que ens impartía, Técniques d´Intervenció en el Patrimoni, va passar a tindre per a mi, una faceta de treball de camp a part de les classes teòrques i la part pràctica, que teniem a l´església de Sax, pero aixó es un altre tema.

Moltes técniques i teoría sobre l´Intervenció en el Patrimoni que ens donà Yolanda (ademés de professora a l´Universitat d´Alacant te ja una llarga experiencia en assessorament per a empreses dedicades a aquestes finalitats) les vaig veure després reflectides al castell de Penella, cosa que per a mi va resultar molt enriquidor. A continuació comentaré les més representatives, i en algunes de segur que no podré evitar clavar cullerada:

La intervenció va tindre dues fases diferenciades en el temps, la primera tenía com a objetiu la consolidació del edifici i la segona una posada en valor del mateix. Paralelament es va fer una excavació arqueològica al emplaçament de l´edifici, on es van trobar restes d´altres estructures que actualment ja no estan en peu.




1ª FASE

-Seguiment del moviment de l´edifici abans i durant les obres de consolidació: -Tractament dels badalls (l´edifici havia clavillat per molts llocs). Aquestos van ser cosits amb varilles de fibra de vidre i resines epoxi: Es fan taladres als dos costats del clavill i s´introdueixen les varilles de fibra de vidre, un material amb resitencies a tracció paregudes a les armadures d´acer però que no s´oxiden (gran problema, ja que l´oxid aumenta el volum, i al unflar acaben rebentant el mur), i per a una unió solidaria, de la varilla amb el mur, es reompli el taladre amb resines epoxi (material termoestable molt utiliçat en restauració, que al endurir resulta més adhesiu i dur que´l morter de ciment):
-Neteja (materials organics) i repicat (de materials disgregats). En el cas del castell de Penella els murs estan construits de fabrica de tapial (técnica que consistía en colocar un encofrat de fusta a dos cares i farsirlo de morter de calç amb arids de diametre variable segons el ample del mur), fabrica que s´encontrava molt disgregada en superficie, depenent la seua gravetat de l´orientació del mur, i especialment les parts més altes (els merlets de torre i sala adossada, eren les més erosionades a consequencia de la major exposició al vent, la pluja i les palomes, que habitualment frecuenten l´edifici)

-Rejuntat, reposat, i lloit dels murs sanejats. I quan parlem de afegir es molt important estudiar els materials de que està fet l´edifici per a encertar en els que anem a emprar en la seua intervenció.

Hui en dia son molts els materials que tenim a l´abast, materials amb moltíssimes virtuts i millors garanties, però que mal utilitzats poden acabar fent més mal que be a l´edifici (el que comentavem sobre el tractament dels badalls es un bon exemple: l´utilització d´armadura d´acer per a cosir un mur de tapial es una mala solució que podría acabar rebentant el mur al oxidar per falta de recubriment). I precisament l´asesorament que es va demanar a l´Universitat d´Alacant anava en aquest cami: Ralitzar un estudi arqueometric dels materials existents per a poder estudiar l´utilització d´altres nous compatibles amb els antics (Un xicotet error a l´hora d´elegir els materials, pot tidre un resultat desastrós, es per aixó que bona part de l´asignatura girava al voltat d´aquest tema)

Al castell de Penella es van utilitzar antiherbicides e hidrofugants en el tractament dels murs una vegada sanejats.

Els antiherbicides eviten l´aparició de nous liquens, plantes, etc. però poden tindre efectes secundaris en la superficie on s´actua si no s´encerta amb el correcte per al tipus de material.

I els hidrofugants el que fan es aïllar superficialment el mur de l´aigua, evitan així l´erosió de la pluja, però també poden ser perillossos quan existeixen humitats per capilaritat (l´aigua que xupla el mur de terra, i que munta desde la base per dins d´ell) que fan saltar la película hidrofugant i totes les capes posteriors al intentar eixir a la superficie (el castell està emplaçat en un turó de pedra calcària recolzant tot ell sobre pedra viva on dificilment trobarem humitats d´aquest tipus. A més es van fer conduccions d´aigua en la base per a un bon drenatge de les aïgues de pluja)

Després del tractament dels murs, es va aplicar un morter de calç.

El base en talud de mamposteria va recibir els mateixos tractaments.

Ací tenim l´abans i el després de la torre d´homenatge:
Estic segur que l´assessorament va ser encertat i que els antics murs del castell de Penella estan per a durar com a minim altre tant.

Consolidació estructural. L´edifici corria perill d´obrirse com una magrana, tant la torre com la estancia adiacent. Cosint les fisures podria quedar solventat el problema però per donarli major resistencia es van colocar uns cèrcol de formigó armat (suponc que amb redons d´acer, ja que en aquest cas si que es pot garantisar el bon recubriment de l´armat) per a consolidar la trava entre les quatre fàbriques, treballant a manera de cinturó:

Es van colocar tres cèrcols, un a terç, l´altre a dos terços de la torre, i un tercer a mitja altura en els murs de l´estada adjacent.


Millora del sustrat sobre el que assenta la torre. Per aquest fi es va utilitzar una técnica anomenada yet-grouting consiten en injectar morter de ciment en la base de la torre (l´element que més solicitacions demanda al terreny). A més es va colocar una llosa de formigó armat en la base de la torre per anclar l´escala de caragol que es colocaria a l´interior de l´estancia en la 2ªFase.

Básicament, aquestes son les técniques i solucions arquitectóniques que vaig reconeixer a peu d´obra en les meues visites durant la 1ªFase.




2ª FASE


Sobre l´intervenció en el patrimoni existeixen moltes teories desde que al renaiximent començaren a pendres de debò allò de tindre en compter el passat per a tindre en consideració l´arquitectura existent, i per a gustos colors. Però la postura actual més generalitzada ens parla de conservar i consolidar les parts danyades de l´edifici, evitan fer reconstruccions o modificacions en elements constructius, i que si aquestes son necesaries deuran de diferenciarse clarament de la resta del edifici per a que en tot moment quede clar que es tracta d´un element afegit. En la intervenció al castell de Penella es van seguir aquestos criteris, es per aixó que la 1ªFase ens va deixar el mateix castell que hens havia arribat fins als nostres temps, soles que net i consolidat estructuralment per a evitar que continuara enderrocant- se, sense refer cantons, forjats o almenes, i deixan evidents els elements afegits com cèrcols o lloses de cimentació noves.


Al meu pareixer l´actuació de la 1ª Fase va ser impecable: plantejant-se cientificament el tema, sense pendre en consideració valors subjectius que estiguen fora del camp de l´arquitectura, crec que en aquest cas l´obra més apropiada passava per fer complir la llei de la mínima intervenció, ja que l´edifici s´encontrava en un estat que no ens permitía saber amb certea com eren les parts que havien desaparegut, ni tampoc es tenía un clar destí o finalitat per al mateix, a part de la de netament històrica, per a pensar en una rehabilitació com si va passar al Castell de Cocentaina.



No obstant jo si que m´aguera plantejat reconstituir el cantó de la torre per el qual sobreix en l´actualitat el mirador metalic, ja què estructuralment resulta essencial en unes fabriques esveltes i sense cap forjat que funcione com a tacament de coberta.

Respecte als afegits estructurals que si que van entendre necesaris (cèrcols i llosa) crec que van saber diferenciar-los el suficient sense que arribaren a fer mal a la vista, mantenin el color de les fábriques originals afegint pigments al formigó nou però conseguint una textura més fina per a diferenciar-lo.

Ja tinc més duptes sobre la 2ª Fase, la qual tenía com a fi posar en us l´edifici, dotant-lo d´uns accesos fins al seu emplaçament i d´una escala per accedir a la part alta de la torre d´homentge:

Accesos al castell. A base de perfileria metálica es va disposar una estructura metàlica per a salvar el desnivell amb escala i replanell:

Base de l´escala de caragol colocada dintre de la torre. Sobre la llosa de cimentació creada en la base de la torre es va previndre una placa base soldada a uns perns d´anclatge embeguts al formigó armat. Damunt ella es van soldar els dos pilars metàlics sobre els que gira l´esglaonat:



He dit que en la 2ª Fase ja tenía més duptes, i com que el patrimoni es un be comú i als redactors de projectes d´aquest tipus els encanta que parlem de les seues intervencions -i ho se de bona fe- doncs o farem:

Jo la veritat es que si crec en la postura actual de deixar notar de forma inequívoca les noves intervencions, però no crec que aixó vuiga dir que es tinga que fer marcan enormes distancies amb lo antic, sino més be buscant una cuidada relació armónica, cosa que en aquesta 2ª Fase al meu pareixer no s´ha aconseguit de cap manera:

Els accesos a l´edifici d´estructura metálica, en alt (per lo que damunt se´ls fea necessaria la barana), fan mal a la vista. Qualsevol atra solució haguera funcionat igual de be, i de segur haguera resultat més consonant amb el paisatge (les troballes arqueologiques s´agueren pogut salvar amb passareles puntuals)

L´escala, per les xicotetes dimensions de l´estancia on anava ubicada i per no poder apoyar-se en l´edifici, tenía que ser metálica (anclada unicament a la base), i fins i tot hem pareix interesant el contrast amb la resta de l´edifici, però el remat final amb el mirador torna a ferme mal a la vista, i repetisc, hi han solucions de sobra per a evitar canviar la image del castell trencan volums i formes com sa fet.

S´a volgut fer un mirador amb una superficie major que la torre per augmentar la seua capacitat, i per aço han tingut que modificar el volum de la mateixa eixint-se de la secció de la torre i necesitant, per tant, uns montants més alts i majors que necesiten sobrepasar l´altura original de la torre per a poder assegurar l´equilibri de l´escala (més gent cap, més solicitacions als pilars; A més, al entrar en carrega l´atirantat del mirador en voladiç produeix tensions que se´n ixen de la vertical sense compensació per simetría, per a evitar un exces de tensió horizontal s´ha tingut que elevar els pilars respecte la cota del mirador per a aconseguir un angle menor dels tirants respecte a la vertical) ...en total: desfer la fisionomia original de la torre fins a fer-nos recordar una famosa torre de comunicacions:

No obstant, i com he dit abans, en açò de les teories d´intervenció: ...per a gustos colors!

Jo haguera preferit un mirador amb una cabuda per a tres persones i respectar més la silueta del castell.

I per a que la crítica siga del tot constructiva, tinc que dir que a l´hora de colocar l´escala s´ha seguit un altra de les postures actuals també molt generalissada, i que potser siga la millor de les filosofies actuals en intervenció en el patrimoni: La reversibilitat. Es a dir, ja que al llarg del temps han segut tantes i tan distintes les teories sobre el que si i el que no cal fer, anem a actuar sobre el nostre patrimoni de tal forma que tot afegit que li fem puga ser llevat facilment sense fer malbe a l´edifici original, d´aquesta forma si en un futur canvien els postulats actualment en vigor, les intervencions actuals es podran eliminar tornant a obtindre l´edifici inicial.

Amb l´escala del castell de Penella, amb un matí condidor d´oxicorte es desfem de les escales de ferro sense que el monument se´n sapia res. Que aquest afegit no siga irreversible, sense dupte es un “alivio”!

De qualsevol forma el castell demanava a crits una urgent intervenció (pel contrari haguera durat molt poc en peu) i crec que va ser per a tots una alegría salvar una part de la nostra historia y cultura, ja que aquest castell va ser resultat d´una serie de fets historics y socials que formen parts de la nostra cultura i sense els quals no seriem el que som.

"en Penella encara es giren...!"


dissabte, 13 de desembre del 2008

MOROS i CRISTIANS 2008 Cocentaina


Açò porta alguns mesets de retras, però vaig a aprofitar que encara no s´ha acabat l´any per a posar quatre fotos de les festes d´Agost.

Moros i Cristians els d´enguany a la altura dels millors com diuern els que hens visiten, i per a nosaltres directament els millors. I sino que li pregunten als festers que van estar a la plaça de la Vila la matinaeta del Dissapte dia 9 d´Agost. I dic festers perquè a eixes hores en la plaça tots som festers i festeres, uns en l´entessa filà mirons, altres en les files dels músics, i altres a les 14 filaes restants, tots arrancan la festa amb la DIANA, un acte de lo milloret que es pot vore en festes de M&C (així meu va dir un bon amic Contrabandiste d´Ontinyent amb veu baixeta ...i ell de festa enten un bon rato!)
Ací van un parell de videos d´enguany:





Després va vindre l´EMBAIXÀ DEL CONTRABANDO. Maseros i Contrabandistes que ja conseguim omplir el Pla de public, o almenys el costat de la sombra jaja... en una acte curtet i simpatic:

I per la vesprada l´ENTRÀ, l´acte més espectacular.

Els Contrabandistes vam eixir els penultims del bandol Cristià, així que hem vaig pedre mitja Entrà per davant, i un parell de filaes per darrere (mentre deixava a casa manta i navaixa) Així que soles vaig poder veure un carrec, la Bandera Mora dels Bequeteros. De fet les festes que menys puc veure, son les del meu poble, als festers hens resulta impossible veure actes en els que participem, però val la pena he, ja ho crec que val la pena, i sino ací van unes fotos de la Bandera Mora 2008:

Xapeau!!! MULLORET

Enorabona a tota la Filà Bequeteros i al seu carrec Javier Mullor Palací. Estic segur que els demés carrcs o van fer igual o millor (i per el que he vist en videos i fotos així es) però no vaig tindre la sort de poderlos veure en viu i en directe, ai´xí que del unic que puc parlar es de la Bandera Mora, i només puc parlar meravelles: 3 Ballets quin millor que l´altre, dos Espectacles, un de cavalls a l´estil bequeter, l´altre vingut del mateix Egipte amb instruments i balls autoctons, i com no el major dels espectacles: Vorelos desfilar amb la marxa "el Bequetero" enguany amb una escuadra de majors i altra de xiquets:

Aixó van ser les novetats, ademés van traure les dos escuadra oficials amb peto i llança, la plataforma dels cavallers, la carroça del carrec, les favorites i el cavall, i l´escuadra de negres, tot molt bo. Video de l´Escuadra Especial:



Les festes d´enguany han deixat el llistó molt alt.

divendres, 5 de desembre del 2008

MOROS & CRISTIANS


En quatre paraules es podría dir que els MOROS i CRISTIANS son una Festa Tradicional en la que es rememora la Reconquesta per la qual aquestes terres van passar de la Mitja Lluna a la Creu.

A partir d´aquesta definició es podem allargar tot el que vuigam, perquè com a festa tradicional que es, te molta historia. Ademés rememora fets historics, i si volem saber perquè les celebrem deuriem de partir d´ells, i des de llavors fins ara han pasat més de 800 anys en els que la festa no a deixat d´evolucionar. Per si faltava poc no soles es celebra una festa, baix el nom de MOROS I CRISTIANS son moltes les poblacions que celebren les seues festes, i encara que totes amb l´argument moro-cristià com a base, puc asegurar que no hi ha dos igual, cada festa te la seua particularitat que les fan diferents i úniques.

Es la meua intenció fer compendre el que per a mi son les Festes de Moros i Cristians, i per tant el que faré serà ampliar la definició que acabe de fer. Com no no es pla tampoc d´allargarse, ho resumirem en tres punts:

- Primer, d´aon venen les festes i perquè es celebren. Quins van ser els fets historics que rememoren i quins els que les van propiciar.

- Després pasarem a comentar com a evolucionat desde els seus inicis fins a l´actualitat.

- I per acabar, parlaré de la festa actual, la que hens a arribat fins als nostres temps.


INICIS DE LA FESTA
En la festa de M&C estem rememorant la Reconquesta, uns fets historics que van tindre lloc al llarg del segle XIII. Bona part del territori actualment español era de domini musulmà, dominat per mitja de regnes de Taifes i anomenat Al-andalus.
Aquest poder musulmà amenaçava en continuar expandint-se per la península ibérica per lo que, els cinq regnes cristians que en aquell moment existien a la península (Castella, Aragó, Lleó, Navarra i Portugal) van decidir unirse per a plantar batalla a la mitja lluna, i amb l´ajuda de creuats vinguts de tota Europa i amb el recolç del papa Inocencio III que li donà el caracter de guerra santa es van enfrontar a les tropes musulmanes.
La gran batalla va ser a "Las Navas de Tolosa" (1212), i com sabeu guanyaren els cristians. A partir d´aquell moment anirien conquerint els territoris que durant set segles havien estat dominats per els musulmans. En aquestes terres valencianes va ser Jaume I el qui s´en va encarregar (a partir de 1231), creant un nou regne, el de València, en el que va permitir viure als musulmans que van voler quedarse, i va repoblar amb gents vingudes de Catalunya i Aragó.

(Concretament la vila de Cocentaina va ser conquerida pe´l mateix rei Jaume I a 1245, encara que l´etapa posterior va estar marcada per continues revoltes protagoniçades pe´l capdill Al-Azraq. I ja al 1304 reinant Jaume II, net de Jaume I el conqueridor, la vila comtal va ser saquejada e incendiada per les tropes musulmanes de Al-Abas vingudes de Grandada. D´aquell atac granadí va surgir el malnom de "socarrats", i es altre dels esdeveniments que es rememoren a les Festes de Cocentaina)


¿I com es va crear la festa a partir d´aquestos fets historics? Pues be, una vegada feta la reconquesta calia que´l poble recordara aquelles glorioses batalles, i per aquell temps estaven molt "de moda" els teatres al carrer. Van sorgir a tota Europa gracies a l´esglesia, que per a que la gent acudira a sentir la santa misa, una litúrgia en llatí que ningú entenia, va decidir fer representacions teatrals de pasatges de la biblia durant les mises.


Aquells teatres van tindre tant d´exit que pronte es convertiren en un "show" tan terrenal que l´església va decidir que es realiçaren fora del edifici religios. Van ser llavors els gremis i la noblea els encarregats de dur a terme aquestes representacions. Els gremis anaren portant la representació al terreny més quotidia, i els nobles... heu endivinat: Van dur els teatres al seu terreny, la gloria de la seua estirpe, les grans batalles contra els musulmans.

Pronte aquelles representacions teatrals tan espectaculars, amb embaixades, herois, batalles, bons i roins, van alcançar tal exit que es representaven en tota festa que es preciara, de la noblea, la cort reial, els gremis a les ciutats, i finalment pe´ls propis veins a les poblacions més menudes (que no volien ser menys en aquella moda dels teatres que tant tiumfava a les ciutats).

Aquestes representacions més tart despareixerien amb la noblea i els gremis de les grans ciutats, mentres que als pobles més menuts es mantindria al ser organiçat pe´ls propis veins.

Ja tenim l´argument moro-cristià als pobles (diguem que les embaixades actuals) la base ja està, però encara ens falten un parell de canvits per a que pugam reconeixer, ja clarament, el que es la nostra festa en l´actualitat. I va ser la pesta la que va obligar a encomanarse a un sant o verge (la figura del patró que a Cocentaina data del 7 de Maig de 1600: Sant Hipolit Martir), per a demanar clemencia a Deu, i es ahí on la festa pasa a ser una triologia patronal (el primer dia es porta el patro al poble, el segon el dia del patro, i el tercer es trasllada al seu lloc habitual; aquest esquema es l´habitual en l´época i poc a canviat en la majoria dels pobles)

Ja soles ens queda el darrer ingredient per a que la festa es converteixca en un sensacional espectacle: L´eixercit.

Era costum, i també a arribat fins als nostres temps, que l´eixercit disparara salves d´arcabusseria per a fer honors (el "Alarde" militar), i pronte es va demanar la seua presencia per a fer els honors als patrons i realçar aixina les festes dels pobles (a Cocentaina hi ha constancia escrita de que a l´any 1.695 ja es celebraven alardos d´aquest tipus)

Tenim doncs, l´argument moro-cristià, el dia del patró, les desfilades amb marxes militars de la milícia militar, les embaixaes, l´alardo,... jo diria que aquelles festes ja eren Moros y Cristians.

Evolució de la Festa

L´any 1.734 es fa referència, al llibre de Claveries de l´Arxiu Municipal de Cocentaina, d´una Companyia de Turcs (desde l´inici es va confondre el mon Musulma amb el Turc, es per aixó que bona part de Filaes Mores lloixen trages tipicament turcs: Bombatxos, jupeti, faixa, turbant; Quan els musulmans que van viure en aquest territori, als quals vàrem fer la guerra per llevarlos el poder, vestien amb xilaba i fez o gorro moro i esque la festa pasaria a se organisada, interpretada i gaudida pel poble, incloent la part militar i agafant daquests les formes i maneres de desfilar i organisar-se.
Es per aixo que carrecs militars de l´epoca com ara: Capità, Alferes, Rodella,... o elements dels gastadors que desfilaven davant de la tropa militar com ara: peto, martell, pico, pala,... van pasar a formar part de la nostra festa (de fet es van copiar fins i tot l´uniforme oficial de la milícia de l´epoca adoptantla per al bandol cristia, vestimentes anacróniques que en alguns casos han arribat fins als nostres temps com a trage oficial d´alguna filà, comparsa).


La festa va evolucionar, i la va fer evolucionar el poble com a festa popular que es, aixi que totes aquelles confusions, errors, anacronismes, etc. son fruit daquest fet (en les festes han tingut cabuda desde Contrabandistes fins a vaquers de l´oest; i no es broma açó ultim, alguna fotografia queda en l´arxiu fester de les festes de Villena).

I part important en la festa va anar adquirint la música, fins al punt de crear un nou genere: La música festera. Les marxes militars eredades de les milicies van ser les primeres peçes utilisades, després van vindre els pasodobles ("El Moro Guerrero" del compositor contestà Manuel Ferrando Gonzales es el pasdoble més antic conegut fins ara per a les Festes de Moros i Cristians) i més jovens son ja la marxa mora en primer lloc i després la marxa cristiana (l´alcoià Amando Blanquer va ser el creador de la primera marxa cristiana "Aleluya", tan recent que encara hi han pobles que no gasten la m.cristiana en les seues desfilades).


Les desfilades també van anar variant, aportant elements que les van dotar de gran espectacularitat. La figura del capità i alfereç es va realçar aportan carroçes, boatos, ballets,... fastuositat. I la fantasia va apareixer amb les escuadres d´esclaus o escuadres de negres (L´industrialiçació, i amb ella els posibles, de que van disfrutar pobles agricoles i amb tradició festera com Alcoi van fer molt en aquesta última aportació) i esque les festes han evolucionat amb els pobles com a tradició historica, pero també com a diversió, oci y espectacle que son.



La festa en l´actualitat


Actualment la festa es organiçada per entitats que agrupen a les filaes o comparses dels dos bandols (a Cocentaina és la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians l´entitat que regula la participació de les filaes. Els orígens de la normativa festera es remunten, com a mínim, a l´any 1.853, quan apareix el primer reglament que marca les normes a complir en la Festa, amb el nom de “Costums i Pautes de Conducta Festeres"), i en ella participen de ple dret tant homes com a dones (açó no a segut així sempre, a Cocentaina va ser a la segona meitat dels anys ´90 quan la dona va començar a participar en les filaes amb la mateixa condició que els homes, integrant-se de manera progresiva i consensuada a la Festa, cosa que ja es una realitat en pràctica totalitat de les poblacions festeres.






Hi a que dir que son molts els pobles que celebren de manera tradicional els Moros i Cristians i en cada lloc tenen la seua indiosincracia, cada poble li marca el seu caracter a les dianes, entrades, embaixades i altres actes que varien d´una localitat a un altra (la mahoma, la desembarcada de les poblacions costaneres, l´embaixà del Contrabando, la rodà de les banderes; o actes com la presentació de carrecs o l´embaixà de les tomaques unics a Cocentaina)


Ademés son moltes les poblacions que a finals del segle XX i cridats per l´espectacularitat de la festa i el turisme que arrastren han optat per afegirles al seu calendari fester, hui en dia de fet, es fan desfilades de moros i cristians en els llocs menys inesperats i amb ocasió de quasi qualquier cosa, siguent espectacles, tot hi ha que diro, molt desvirtuats.


Siga com siga, a arribat fins a nosaltres un event explosió de música, polvora, color, ilusió, alegria, historia, tradició, cultura, imaginació... digna de ser representada per uns, aplaudida per altres, i disfrutada per tots, perquè els Moros i Cristians son per damunt de tot una festa.




P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que´m rectifiquen els de la F. de Geografía e Historia! El que acabe d´exposar es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... les dades exposades sobre Cocentaina es poden consultar a la página web de la Federació Junta de Festes de Cocentaina. Fotografies recercades a la xarcia.

BLOG "elSocarraet"


Doncs si, soc un socarraet que si no tenia prou quefers ja ...ara vaig a començar un altre: escriure un BLOG.


Socarrat de Cocentaina, que no de Xàtiva (aquells també es giren quan els ho diuen, pero de fa menys! Els contestans som socarrats des de que al 1304 les tropes de Al-Abbás incendiaren Cocentaina)


Y un socarrat al que li agrada l´arquitectura, la natura, la música, la festa, l´història, la fotografia,... eixos seran entre altres els temes que tractaré a aquest BLOG.


P.D: Soc de Ciencies (em perdonareu més d´una falta d´ortografia!!!)

COMENCEM

Pues ja tinc BLOG ...ara falta omplirlo!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...