dimarts, 19 d’abril de 2011

Fotos Antigues (3): El Tren XITXARRA, Línia A.G. (Alcoi-Gandía) "El tren dels anglesos” (txitxarra, chicharra, xixarra)

Sempre m'he preguntat perquè de menuts ens fea tanta gràcia el tren. O per què ara, de majors, encara el busquem amb la mirada quan sentim el seu traqueteig.

Doncs dic jo que serà la fascinant imatge que ens ha quedat d´aquells trens a vapor que dibuixàvem de menuts. O pot ser siga, l'ideal romàntic que d'ell han fet literatura i cinema. Encara que en les nostres comarques, crec que el motiu te un malnom ben conegut: “EL XITXARRA”

El XITXARRA!! Tota una llegenda per a cadascuna de les comarques per les que va passar des d´Alcoi (amb el ramal A.G.) i Yecla (amb el ramal del V.A.Y. connectat a Muro amb el A.G.) fins a Gandia. És per açò que aquest 3er volum de FOTOS ANTIGUES va destinat al record d’aquell tren que va unir per primera vegada a les comarques de l'interior, entre elles i també amb la costa, donant eixida a l'exterior a passatgers, manufactures i produccions agrícoles, i en sentit contrari important el carbó que faria moure la creixent indústria de les nostres comarques.

Ací adjuntem els 2 Volums anteriors de fotos antigues, per si voleu fer-los una ullada:
Fotos Antigues (1): COCENTAINA
Fotos Antigues (2): MOROS I CRISTIANS COCENTAINA

I de pas no volem deixar de reivindicar la via verda Alcoi-Gandia que discorre al llarg de l'antic trajecte de la línia desmantellada del Xitxarra. En el seu moment van ser desmuntats fins als ponts de ferro per a vendre'ls al pes, i actualment continuen seccionant-la cada vegada que no es compta amb ella a l'hora de projectar una nova carretera. I no és que estiguem en contra dels nous vials, bé que els celebrarem, però no comprenem com ningú s´ha preocupat per col•locar un pas superior o inferior que permetera continuar utilitzant aquest magnífic camí per a la pràctica de l'esport de tots i cadascun dels pobles pels que travessa.

 

TREN “XITXARRA” ALCOI-GANDIA

El tren Alcoi-Gandia va estar en funcionament des de 1893 fins 1969. Va ser conegut com el tren "Txitxarra", sobrenom sorgit a la línia germana Villena-Alcoi-Yecla pel soroll que feien solcant el nostre mar de muntanyes sobre la seua via estreta. Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va ser la compañia explotadora de la línia que i va ser fundada el 1882 per a tal efecte. L'interès de la companyia per la construcció del ferrocarril d´Alcoi al port de Gandia es basava principalment en el negoci del transport del carbó anglés que demandava de manera creixent la indústria alcoiana (aprox. 1/3 del transport total de mercaderies).

Locomotora nº7 "COCENTAINA", en l´Estació de Lorxa (La locomotora més fotogènica... encara hui et pots fer una fotografia amb ella al parc de Gandía situat entre l´actual estació ADIF. i l´estació d´autobusos, ja que es una de les que encara es conseven)

Estació d´Alcoi

Locomotora i vagons estacionts a Alcoi, l´estació fi de línia.

Estació d´Alcoi, al fons la caserna de la guradia civil. Alcoi 29 de Març 1725. Foto Trevor Rowe.

Els treballs de construcció de la línia, que van durar al voltant de dos anys van ser dirigits per la companyia anglesa Lucien Ravel and Company. El viatge inaugural va tindre lloc el 18 de juliol de 1892. Va funcionar des del 24 de gener de 1893. El 1965 va passar a dependre dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE) fins el 15 d'abril de 1969 en la qual circulà l'últim tren.

Locomotora Black Hawthorn llamda "L´Albarda" (no cal dir perquè...jeje). Aquesta màquina va circular en fase de proves per la línia Alcoi-Gandia però pertanyia a la línia Carcaixent-Denia. (27-5-1965).

Estació de Cocentaina actualment desmantellada, líniea de via estreta Alcoi-Gandia.

Locomotora nº7 "COCENTAINA", escalfant caldera.

 

I no podem parlar de la Línia A.G., Alcoi-Gandia, sense parlar de l´altra línia dels “xitxarres”: La seua germana V.A.Y., per on els xitxarres circulaven de Villena a Alcoi i Yecla. No es pot escriure d'una sense parlar de l'altra.

Ambdues línies de via estreta precisaven en bona mesura de l´existencia de l'altra, i van transcórrer la major part de la seua vida en mútua convivència: Bona part del carregament que va circular per la línia A.G. (Alcoi-Gandia) vènia de l'Alt Vinalopó i la Vega Alta del Segura a través del V.A.Y. I al seu torn, la línia V.A.Y. mai no haguera transportat tota aquella mercaderia de no haver tingut eixida al mar a través de la línia A.G. (Alcoi-Gandía), amb la que connectava en la veïna població de Muro. És per açò que finalment van compartir fins el malnom, extrapolant-lo a la la línia A.G., anomenada popularment en un principi com "el trenet dels anglesos".

Locomotora Nº3 V.A.Y. a l´estació d´Alcoi (malgrat les seues sigles Villena, Alcoi, Yecla, aquesta línia mai va arribar a Alcoi, sinó que enllaçava amb la línia Alcoi-Gandia en la població de Muro per a poder arribar fins la població d´Alcoi)

Inicialment aquesta línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), havia d'arribar a Alcoi, però finalment es va decidir connectar-la amb la línia ja existent entre Alcoi i Gandia abans d'arribar a Alcoi. En concret la connexió entre ambdues vies es va executar a l'altura de la població de Muro d'Alcoi, estació que va servir d'enllaç per a arribar a Alcoi, o per a baixar fins a Gandia, en tots dos casos operant baix pagament de peatge.

Estació de Muro. Estació que servia de connexió de la línia Alcoi-Yecla-Villena (V.A.Y.) amb la línia Alcoi-Gandia que baixava fins a la costa.

Per tant l´Estació de Muro, creada inicialment per a la línia A.G. (Alcoi-Gandía), o "dels anglesos", es va convertir amb un encreuament amb correspondència amb la línia del V.A.Y. que venia de Villena. Per a fer-ho possible se li va dotar del personal i el parc de vies que permeteren la interconnexió, de tal forma que els trens “V.A.Y.” pogueren arribar fins a Gandia o Alcoi per les vies del “Xitxarra” Alcoi-Gandia.

VAY  Grau de Gandia 

“Auto-motor” V.A.Y. nº16 davant de l´estació del Grau de Gandia.

Aquesta connexió del V.A.Y. a Muro va fer possible que per les vies de la línia Alcoi-Gandía vegerem "auto-motors" d´allò més singulars que, fabricats a Villena per a la línia V. A.Y., baixaven fins a Gandía creuant el Comtat i la Safor a través del traçat de l'A.G..

I ara, si el que voleu és saber més sobre la línia V.A.Y., no se vos oblide fer el trasbord en l'estació de Muro per a eixir direcció a Agres amb un de l'els trens "xitxarra" de la companyia V.A.Y.. Per a açò vos convidem a fer clik en el següent enllaç, on podreu seguir el traçat del V.A.Y. passant per les estacions de Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Beneixama, Biar, Villena,…  fins a arribar a Yecla:

No us perdeu l'escritet de Fotos Antigues del Xitxarra V.A.Y.:

Fotos Antigues (8): EL TREN XITXARRA, Línia V.A.Y (Villena-Alcoi-Yecla)

Compañia de Ferrocarriles económicos V.A.Y. elSocarraet.blogspot.com 

I si per contra preferiu arribar a la platja de Gandía a través del barranc de l'infern, no baixeu d'aquest tren que el revisor ja està cridant:

PASSATGERS Al TREN XITXARRA A.G. (ALCOI-GANDIA)!!!

Depòsit de Gandia ple de “Xitxarres”. Els operaris posen per a la fotografia junt a quatre de les huit locomotores de la línia A.G. ( Alcoi-Gandia).

 

La longitud total de la línia A.G. era de 53.355m entre Alcoi i el port de Gandia. Les estacions estaven situades a les poblacions d'Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Gaianes, Beniarrés, l'Orxa, Vilallonga, Potries, Beniarjó, Almoines, Gandia i al port de Gandia.

El Xitxarra en plena marxa, al fons el Castell de Cocentaina (14-4-1969). Autor: Roberto Llorens. 

Xitxarra a punt de partir de l´Estació de Gaianes.

El maquinista treballant amb la màquina nº2 "VILLALONGA" (14-4-1969).  Autor: Roberto Llorens.

Estació de Beniarrés.

El Xitxarra amb un vagó de mercaderies i un de passatgers.


Xitxarra enfront de la serra de Turballos en direcció a Gandia, amb un vagó de mercaderies i dos de passatgers (14-4-1969). Autor: Roberto Llorens.

Lorxa 29-3-1965. Foto Trevor Rowe.

Locomotora nº2 "VILALLONGA" repostant aigua en el barranc de l'infern. Junt a la nº7 "COCENTAINA" son les dos úniques que encara hui es conserven (aquesta la podem trobar exposada sobre un gan pedestal de pedra al parc Al-Azraq d´Alcoi).

El trenet apunt d´arribar a Gandia. Estació de Villalonga amb els passatgers pujant equipatges.

Locomotora nº6 en l´Estació de Gandia. 23-3-1960. Foto Lawrence Marshall.

Vagó estacionat a Gandia. Aquest vagó era el que normalment s'utilitzava per a tancar el comboi.

Locomotora nº2 "VILALLONGA" estacionada a Gandia.

Les 8 locomotores de vapor van ser (fabricades a Mánchester per l'empresa Beyer&Peacock entre 1890 i 1891) estaven batejades amb alguns dels noms de les poblacions que travessava la línia (nº1 Gandia, nº2 Villalonga, nº3 Lorxa, nº4 Beniarrés, nº5 Gayanes, nº6 Muro, nº7Cocentaina, nº8 Alcoi) Posteriorment s´afegí la nº9 anomenada "Almoines" (fabricada igualment a Anglaterra per un altra empresa, Maning Wardle).

Aquestes locomotores, a pesar de ser de via estreta, feien 8,5m de llargària i 2,2 metres d’ample cadascuna, pel que arribaven a pesar unes 25 tones en buit. La seua caldera estava preparada per poder arribar fins les 7 atm de pressió, i contaven amb un eix guia, tres motrius i un altre de recolzament.

Ací teniu les 8 inicials a excepció de la nº 4 anomenada "BENIARRÉS" (a veure si algú troba la maquina nº4 i completem la col•lecció! Jeje;) :

LOCOMOTORA nº1 "GANDIA"

LOCOMOTORA nº2 "VILALLONGA"

LOCOMOTORA nº3 "LORXA"

LOCOMOTORA nº5 "GAYANES"

LOCOMOTORA nº6 "MURO"

LOCOMOTORA nº7 "COCENTAINA"

LOCOMOTORA nº8 "ALCOY"

Normalment les locomotores portaven tres vagons o vagonetes enganxats. Els vagons de passatgers podien albergar a unes 25 persones cadascun, mentre que les vagonetes de mercaderies sómplien fins al màxim (quan realitzaven el transport de carbó del port de Gandia fins Alcoi tenien que carregar tres vagonetes i acostarles fins a Beniarrés , tornar a baixar a Gandia a per altres tres i una vegada les sis en Beniarrés enganxarles totes per arribar fins Alcoi on el trajecte ja era més pla)

El maquinista Federico Boix conduint la Locomotora nº 2 "VILALLONGA" al seu pas pel Barranc de l´Infern.

Estació de Lorxa. Igual que la resta tenia una sala d'espera al costat del despatx de bitllets, serveis públics i moll de càrrega. A més aquesta estació per estar al costat del Barranc de l´infern tènia un depòsit d'aigua per a la Locomotora)

El 22 de Juliol de 1887 es produeix l'autorització del Govern per a atorgar a Donato Gómez Trevijano, la concessió per a construir i explotar una línia entre Alcoi i Gandia, declarada d'utilitat pública a l'efecte de les expropiacions necessàries. Havent de desenvolupar les obres ajustades al projecte presentat en Foment i aprovat per la R.O. de 22 d'octubre de 1888, en un termini de cinc anys.

El 26 d'agost de 1889 Donato Gómez Trevijano va sol•licitar a l'Administració que se li autoritzara per a transferir la concessió a Pedro Pastor i Landero com apoderat de la societat britanica “The Alcoi and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.”, aportant l'escriptura pública atorgada a Londres davant el notari John Williams Peter Jauralde ,el 3 de juliol de 1889.

Va ser llavors quan els contractistes Muriel & Cia. y Lucien, Rável & Company van poder començar a construir la línia ferroviària.

Les obres del ferrocarril es van executar rapidament malgrat discórrer entre zones escarpades i havent de salvar 562m de desnivell, gracies a que es va aprofitar la vall del Serpis per tal d´entrar a al interior.

Transport sobre el tram de vies ja construït, de les brigades d'obrers cap al tall.

Pont de ferro per a la nova via estreta sobre l´antic de pedra, COCENTAINA.

 El pont més llarg de la línia A.G.: El pont de ferro sobre el riu d´Agres. MURO 1920 ¿?

Altre dels ponts de ferro construits a COCENTAINA per a salvar els barrancs.

Operaris treballant en les vies a molt prop de l´Estació d´Alcoi (desmantelació de les víes)

Al llarg de la línia es van construir set túnels i dotze ponts dels quals sis eren metàl•lics. Les obres del ferrocarril van concloure en 1892 (Lucien, Rável i Cia van ser els contratistes de l´obra) i les del Port de Gandia en 1893 (la Direcció General de Ports va autoritzar a la Companyia del Ferrocarril Alcoi-Gandía a construir un moll de més de 150 ml per a la descàrrega de carbons en el port de Gandía) entrant la línia en plena explotació el 17 de gener de 1893.

Port de Gandia construit per a la descarrega del carbó britànic.

Operaris treballant al Gandia: "Puerto de Gandia", "Obras en el dique Norte".

Responsables de les obres (Muriel & Cia., y Lucien, Ravel & Company) visitant l´execució de les mateixes a les proximitats de Gandia.

Obres al port de Gandia.

Les vies del tren arribaven fins el mateix port de Gandia a la vora del mar (les mercaderiespassaven directament del vaixell al tren.

Vista general del Port de Gandia.

Per a atendre a la entrada de totes les mercaderies importades que gracies al Xitxarra arribarien al port de Gandia en direcció a Alcoi (sobretot el carbó britànic que menejava la industria textil alcoiana) i la de tota la maquinaria i materials necessaris per a la construcció del ferrocarril, es va emetre la R.O. de 18 d'abril de 1890, per la qual es va ampliar l'habilitació de la Duana de Gandia per a la importació de materials destinats a la construcció del port i del ferrocarril i totes les mercaderies que a conseqüencia de la seua construcció arribarien a Gandia. Per a açò el Ajuntament de Gandia es va comprometre a l'abonament de les despeses i sous del personal necessari.

A excepció de les locomotores de vapor, que també van vindre d´Anglaterra, tota la resta de maquinària va ser fabricada i mantinguda artesanalment als tallers situats a Gandia en el cas de la línia Alcoi-Gandia, i a Villena on es fea el manteniment de la maquinaria ferroviaria del V.A.Y., tots dos donaven treball un gran nombre d'operaris (a part de tota la plantilla necessària en cadascuna de les estacions i creus rellevants)

Treballadors a l´Estació de Gandia.

Depòsit de les locomotores a Gandia. Al fons i en els seus respectius aparcaments es troben quatre del les màquines Xitxarra.

.

Un operari alinea les vies del fossat que feien servir per a encaixar cada locomotora al seu lloc.

Màquina de vapor nº1 "GANDIA" al fossat del depòsit de Gandia.

Treballadors ferroviaris junt a les màquines de vapor del "Xitxarra".


Locomotora nº2 "VILLALONGA" estacionada a Gandia (1-10-1963).

Un operari ompli el deposit de l´aigua que feien servir les màquines de vapor.

Empleats de la línia ferroviaria de via estreta Alcoi-Gandia. Port de Gandia.

Depòsit de les locomotores de vapor del tren Xitxarra a Gandia. Any 1950.

Depòsit de Gandia. en el que podem veure la locomotora V.A.Y. nº7 de la línia Alcoi-Yecla-Villena que enllaçant a Muro arribava també fins a Gandia. Foto: Johan Kunst (Josep Miquel i Solé)

Altre operari alineant les vies del fossat per a traure la locomotora del depossit. En aquesta ocasió es tracta d´una de les màquines de vapor de la línia Alcoi-Yecla-Villena (V.A.Y.)

Treballadors del depòssit de Gandia.

Exteriors del depòsit de locomotores de Gandia.

Treballadors de l´Estació junt al maquinista.

Operaris del Xitxarra a la eixida del Barranc del Infern.

Exterior de l´Estació de Gandia.

Maquinaria iespecejament.

Xiquets jugant al voltant del tren Xitxarra nº1 "GANDIA" a la mateixa estació de Gandia.

Treballadors i familiars de l´Estació de Muro (tenia més personal de l'habitual en la resta d'estacions intermitjes, per tenir correspondència amb la línia V.A.Y. que vènia de Villena)

La gent que el va conèixer ens conta que la seua marxa era realment lenta, i que quan arribaven les festes d'alguna de les poblacions per les que passava s'omplia fins la bandera fent-se interminable qualsevol trajecte per més curt que fóra. Per açò la gent jove no dubtava en pujar i baixar amb el tren en marxa per a evitar pagar el bitllet al revisor. Els vagons no tenien bany, pel que els passatgers havien d'aguantar-se fins arribar a alguna estació, açò fomentava que durant les parades, el maquinista acostumara a jugar a les cartes amb el personal de l'estació mentre els passatgers feien les seues necessitats. De igual forma eren després els passatgers els que tenien que esperar a que el maquinista acabara la partida. Quan el tren passava per bancals amb arbres amb la fruita “a la clau”, els passatgers baixaven a collir-se unes quantes per al camí, podent tornar al tren sense majors problemes mentre aquest seguia la seua marxa. Tot açò ens dóna una idea als que no el vam conèixer del ritme del viatge amb el tren Xitxarra.

Viatgers carregant els seus equipatges (El tren Xitxarra no solament era aprofitat per la incipient indústria alcoiana, la gent de a peu el fea servir igualment para la compra-venda dels seus productes en altres localitats)

Passatgers esperant el tren a l´Estació de Gandia.

Locomotora encesa (nº2 "VILALLONGA") al ande d´una Estació.

Interior de un vagó de 1a Classe de la línia V.A.Y. (compartia itinerari des de Muro amb la línia Alcoi-Gandia quan el comboi arribava a la costa)

Familia a l´Estació de Beniarrés.

Lorxa_thumb11

Xiquets a la vora dels vagons del tren Xitxarra a l´Estació d´Agres.

Tren a l´Estació d´Alcoi. 29-3-1725. Foto Trevor Rowe.

Estació de Bocairent (Tram corresponent a la línia V.A.Y.)

Un tren dels què passaven de llarg per portar sol vagons de mercaderies (els trens no sols muntaven carbó cap a el interior sino que baixaven al port vi de Villena i Yecla o tèxtils de Bocairent, Cocentaina i Alcoi; a més del correu diari)

Passatgers al anden esperant el Xitxarra.

Tren Xitxarra passant per un dels ponts de ferro de la línia Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.

Viatgers esperant el Xitxarra. Foto Inmaculada Garcia Silvestre.

Pont de ferro d´Agres (hui desmantellat) Tram corresponent a la línia V.A.Y.

Lorxa-7_thumb6

Treballadors i viatgers de la línia Alcoi-Gandia esperant el tren en l'Estació de Lorxa.

Lorxa-1_thumb6

Treballadors i viatgers de la línia Alcoi-Gandia esperant el tren en l'Estació de Lorxa.

Passatgers a un dels vagons del tren Xitxarra.

El tren Xitxarra Alcoi-Gandia eixint de l´Estació d´Alcoi. Autor: J. Crespo Colmer.

A partir de la dècada de 1940 la línea Alcoi-Gandia comença a patir dificultats finaceres. En 1948, el tram del ferrocarril entre Gandia i el port es ven a una empresa privada. En l´any 1965 la línea passà a dependre dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (F.E.V.E.). Al passar a mans de F.E.V.E. es presentà un pla de modernització que va ser rebutjat, quedant abocada a deixar de funcionar.

Em perdonareu una última reivindicació. La única línia que actualment travessa la nostra comarca, la Alcoi-Xàtiva, també està demanant a crits un pla de modernització que esperem que arribe… Sinó, doncs simplement tingam present quin es el següent pas que li espera!:

El 15 d'abril de 1969 va circular per última vegada tren Xitxarra, eixint de Gandia la locomotora nº2 “Villalonga”, carregada amb dos vangos, fins a Alcoi, on es quedaria per sempre (hui exposada damunt d'un pedestal de carreus en la plaça Al-Azraq, on antigament es trobava la seua estació).

L'altra línia del xitxarra (V.A.Y. Villena-Alcoi-Yecla), no va córrer millor sort: Dos mesos i mig després va realitzar també el seu últim trajecte, un 1 de juliol de 1969.

I hem volgut acabar amb la següent imatge, una excel•lent fotografia presa durant l´últim recorregut del  tren Xitxarra a la línia Alcoi-Gandia, el 15 d'Abril de 1969. En la mateixa es veu al maquinista omplint la caldera de la màquina de vapor nº2 anomenada VILALLONGA, la qual arrossegava un vagó de mercaderies i un altre de passatgers. La Fotografia és de Crespo Colomer i amb ella va guanyar l'1er Premi Nacional de Fotografia de Trens de Vapor,1972. Un magnífic final per a aquest petit homenatge a un tren que quedarà per sempre en la memòria col·lectiva de les nostre comarques: EL XITXARRA.

(Fer click sobre la fotografia per a ampliar i gaudir-la en tota la seua amplitud)

 

P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:

Web de La “Associació Tren Alcoi-Gandia”

Historia Gráfica del ferrocarril Alcoy-Gandía (1893-1969)

Blog Beniarrés, viatge al llarg del temps

Viquipèdia, tren Alcoi-Gandia

Wikia, Alcoy and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.

Wikipedia, Ferrocarriles de Villena a Alcoy y Yecla

Gracies a Roberto Llorens per les seues aportacions.

Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.

 

.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...