dijous, 26 de maig del 2011

Seguint l'altra ruta del xitxarra...

 

VAY_PR~1Sobre el Vinalopó-Biar - archivo D.F. Laosa

El lloc amic Villena Cuéntame a seguit el viatge que iniciarem a Gandia amb el nostre històric i ja llegendari tren Xitxarra:

Fotos Antigues (3): El Tren XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.) "txitxarra, chicharra, xixarra,..."

(ESCRITET PUBLICAT PER NOSALTRES, elSocarraet.blogspot.com EL 19-4-2011)

Però aquesta vegada en arribar a l'estació de Muro, no han seguit direcció Alcoi passant per Cocentaina, sinó que, amb una forta estirada de palanca, els ferroviaris han encarrilat el Xitxarra cap a la Valleta direcció Villena, passant per Agres, Alfafara, Banyeres, Biar,... Vos convide a seguir l´altra ruta dels xitxarra, aquesta vegada per a descobrir els paratges i pobles veïns de la Valleta, fins a arribar a Yecla:

“La V.A.Y Estaciones, Apeaderos y Paradas”

(ESCRITET PUBLICAT A: www.villenacuentame.com EL 22-5-2011)

dilluns, 16 de maig del 2011

MOROS i CRISTIANS ALCOI (Fotos Entrà Mora 2011)

I sense saber si l'entrada de cristians havia finalitzat, amb l'esquadra de singulars del alferes com a colofó i guinda final al pastel de retards, va començar l'entrada de moros en el partidor (...el caxondeo per Sant Nicolau era preguntar a qualsevol que vegeres vestit de cid si "...l´esquadra havia arribat ja al final?!")

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (32)

CAPITÀ MORO, FILÀ REALISTES.

Atrevidisims els realistes en l'elecció del colorit dels seus vestits des del inici del seu boato fins l´esquadra especial, i de igual manera amb l´elecció de la banda sonora que els acompanyaria, de fet molta gent no els va acabar de comprendre! L'inici de l'entrada de moros ens va agafar a l'altura de l'església de Sant Maure i Sant Francesc, des d'allí captarem aquestes imatges del sèquit:

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (30)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (29)

 

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (31)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (33)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (34)

 

ESQUADRA D'ENMIG, FILÀ MAGENTA.
Tot el que ens va sorprendre la dels cristians omplint el cap de llargues plomes blaves als seues esquadrers, va ser de previsible la dels moros, una més de les precioses esquadres africanes:

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (35)

 

ESQUADRES DEL BICENTENARI, FILÀ LLANA i FILÀ DOMINGO MIQUES.
Dos filaes complien enguany els 200 anys (de la seua constància escrita com a tal) i les dues ho van celebrar de la mateixa forma. Desconec qui han sigut els dissenyadors de les dues esquadres commemoratives però el patró semblava ser el mateix, no?!

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (36)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (37)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (38)Esquadra d´Aniversari 200 anys Filà Domingo Miques.

 

 

 

ALFERES MORO, FILÀ BARBARESCS.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (41)

Fusionant l'ambientació més moruna amb el misticisme egipci van traure al carrer un encertat boato carregat de sensualitat amb la complicitat de la foscor de la nit.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (42)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (40)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (48)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (1)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (46)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (47)

Un encert dels barbarescs que tancaren el seu sèquit i l´entrà mora amb l´esquadra especial …trencadorament descomunal!

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (44) 

I perquè açò no semble un amable reportatge de premsa, acabarem mullant-nos i rajant un poc:

LO PITJOR:

Les horetes a les que acabava l´entrada cristiana i un “però” cada vegada més habitual en molts pobles: Per molt magnífica que puga ser una marxa mora/cristiana i per molt espectacular que siga el disseny d'un trage especial, una mala unió entre tots dos pot destrossar el conjunt, ...cal saber triar la marxa adequada per a cada disseny, o si es vol al revés, però una esquadra es deu concebre des del principi com un tot amb la música! De totes maneres supose que açò serà filar molt prim...

EL MILLOR:

De tot el vist enguany em quede pel que fa als boatos amb el conjunt del capità cristià i l´alferes moro. Quant a la figura dels quatre càrrecs sens dubte amb el trage del capità cristià. I respecte de les 9 esquadres de singularas que hem vist enguany, em quede a cavall entre la d'enmig dels navarros i l'especial del alferes barbaresc …per a gustos colors!jeje...

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (45)

Ací teniu l´Entrà del matí: MOROS i CRISTIANS ALCOI (Fotos Entrà Cristiana 2011)

I ací l'escritet de les entrades de l´any passat: L'ENTRÀ de MOROS i CRISTIANS ALCOI 2010

MOROS i CRISITANS ALCOI (Fotos Entrà Cristiana 2011)

 

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (6)La veïna població d'Alcoi ens va fer gaudir aquest Dissabte d'unes espectaculars entrades de moros i cristians a l'altura, diríem nosaltres, dels millors anys de bonança econòmica, i no és que la festa no tinga crisi, la té i de cavall com la resta de la societat, però al igual que vam veure en Agost per ací, la festa a Alcoi a sabut prioritzar amb criteri el que de deveres és important, la festa al carrer, reduint despeses en tots els actes d'oci a nivell particular amb que la boyant economia de fa uns anys va farcir les nostres associacions festeres de portes endins (menjars, presentacions, soparets conmemoratius, fueretes d´estiu, entraetes a escoti, xarangues,…) abans que llevar un sol músic de l'entrada, i açò també és d'agrair. Enhorabona als veïns alcoians per aquesta treva festera carregada de la il·lusió i alegria de la que tanta falta tenim en els temps que corren.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (28)


CAPITÀ CRISTIÀ, FILÀ ASTURIANS.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (26)Les cues en l'entrada Sud ja ens van avançar la barbaritat de públic que ens trobarem en “la bandeja” cridats pel bon temps i el cap de setmana. Des d'allí vam veure el seguici del capità cristià dels Asturians.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (2)En ell destacaríem la animalada de gent que van traure en el boato, i el que és més important i al que anem, va ser tot un exemple de com traure a moltíssima gent sense avorrir al públic (amb la meitat de gent que van traure hem vist altres anys boatos interminablement soporífers) els Asturians van saber mesurar els temps i les distàncies amb un compte que mai falla, cada 25 persones un disseny diferent de trage de boato, un punt de música i un espectacle o al·licient.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (3)
El millor sens dubte, els trages de capità i favorita! …del millor que vam veure en tota l'entrada:

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (4)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (5)

 

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (8)Diverses estrenes musicals van arredonir la capitania, entre elles “Xirimiqui” de Jordi Company amb la què van eixir l'esquadra de singulars:

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (10)

 

ESQUADRA DEL CINQUANTENARI, FILÀ ARAGONESOS.
Nou esquadres de singulars hem vist aquest 2011 en les festes Alcoi, a les 6 habituals es van sumar la del cinquantenari dels Aragonesos i les 2 commemoratives dels bicentenari de llaneros i miqueros.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (13)
m&c Alcoi 2011 © rfaPV (12)


ESQUADRA D'ENMIG, FILÀ NAVARROS.
Una esquadra especial del bandol cristià amb plomes a “lo indio”?! Super original!

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (15)

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (14)
m&c Alcoi 2011 © rfaPV (16)


ALFERES CRISTIÀ, FILÀ CIDS.
Més a l'ús i també més reduït que el del capità, el boato de l'alferes va lluir gràcies a espectacles simpàtics i punts de música nous entre els quals vam veure a la dona barbuda o escoltar la música de la bandurria i el llaüt.

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (19)
m&c Alcoi 2011 © rfaPV (18)


m&c Alcoi 2011 © rfaPV (20)

 

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (21)

Tot el compacte del boato ho va llançar a pedre l'esquadra de singulars que en el tram final va arribar amb un tallò de 20 min …després diuen que la gent no s'espera! (i no es va esperar, ..ni per a xiular-los)m&c Alcoi 2011 © rfaPV (23) 

m&c Alcoi 2011 © rfaPV (25)

 

Ací teniu l'Entrada de la vesprada: MOROS i CRISTIANS ALCOI (Fotos Entrà Mora 2011)

I ací l'escritet de les entrades de l´any passat: L'ENTRÀ de MOROS i CRISTIANS ALCOI 2010

.

dilluns, 2 de maig del 2011

Fotos Antigues (3): El Tren XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.) "txitxarra, chicharra, xixarra,..."

Per què de xicotets ens fea tanta gràcia veure el tren quan passava? Per què encara avui el busquem quan sentim el seu traqueteig? I el que és pitjor, perquè encara tenint que fer transbord a Xàtiva el preferim abans que l'autobús??


Doncs dic jo que serà per lo fascinant de la seua imatge (la “MAQUINA DE VAPOR” deu ser molt atraient i al•lucinant per a un xiquet!). O pot ser que siga la imatge romàntica que tenim d'ell els adults gràcies al cinema. Potser siga el seu “xaca-xèc...”, eixe so evocador que acompanyat de la comoditat i amplitud (en comparació als autobusos) ens fa somiar en llocs o persones als quals ens van portar o ens portaran. O pot ser que siguen els paisatges naturals que ens regalen els seus recorreguts, congosts, rius, túnels, estacions en desús,… llocs apartats del frenètic món actual que per aquestes terres viatja per autovia.

La qüestió és que, no sé perquè, però ELS TRENS ENS AGRADEN!

I per aquestes terres si hi ha un tren famós, eixe és el XITXARRA!! Tota una llegenda per a cadascuna de les comarques per les que va passar des d´Alcoi i Yecla (recordem que els trens de la línia Alcoi-Villena-Yecla, V.A.Y., amb parades a Yecla, Villena, Biar, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara, Agres i Muro, van ser coneguts igualment per "Xitxarres") fins a Gandia (el Xitxarra arribava fins al mateix port de Gandia donant eixida al mar a totes les mercaderies produïdes a l'interior). És per açò que aquest 3er volum de FOTOS ANTIGUES va destinat al record d’aquell tren que va unir per primera vegada a les comarques de l'interior, entre elles i també amb la costa, donant eixida a l'exterior a les nostres gents, produccions i manufactures.
Ací adjunte els 2 Volums anteriors de fotos antigues:
Fotos Antigues (1): COCENTAINA
Fotos Antigues (2): MOROS I CRISTIANS COCENTAINA


I de pas no volem deixar de reivindicar la via verda Alcoi-Gandia que discorre al llarg de l'antic trajecte de la línia desmantellada del Xitxarra. En el seu moment van ser desmuntats fins als ponts de ferro per a vendre'ls al pes i actualment contínua tallant-se una vegada i una altra per les noves autovies que travessen la nostra comarca, i no és que estiguem en contra dels nous vials, bé que els celebrarem en el seu moment, però no comprenem com ningú s´ha preocupat per col•locar un pas superior o inferior que permetera continuar utilitzant aquest magnífic camí per a la pràctica de l'esport de tots i cadascun dels pobles pels que travessa.


TREN “XITXARRA” ALCOI-GANDIA


El tren Alcoi-Gandia va estar en funcionament des de 1893 fins 1969. També va ser conegut pels valencians, com el "Txitxarra", pel soroll que feia quan estava en marxa. Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va ser la compañia explotadora de la línia que i va ser fundada el 1882 per a tal efecte. L'interès de la companyia per la construcció del ferrocarril d´Alcoi al port de Gandia es basava principalment en el negoci del transport del carbó anglés que demandava de manera creixent la indústria alcoiana (aprox. 1/3 del transport total de mercaderies).


Locomotora nº7 "COCENTAINA", en l´Estació de Lorxa (La locomotora més fotogènica... encara hui et pots fer una fotografia amb ella al parc de Gandía situat entre l´actual estació ADIF. i l´estació d´autobusos, ja que es una de les que encara es conseven)

Estació d´Alcoi


Locomotora i vagons estacionts a Alcoi, l´estació fi de línia.


Estació d´Alcoi, al fons la caserna de la guradia civil. Alcoi 29 de Març 1725. Foto Trevor Rowe.


Els treballs de construcció de la línia, que van durar al voltant de dos anys van ser dirigits per la companyia anglesa Lucien Ravel and Company. El viatge inaugural va tindre lloc el 18 de juliol de 1892. Va funcionar des del 24 de gener de 1893. El 1965 va passar a dependre dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE) fins el 15 d'abril de 1969 en la qual circulà l'últim tren.

Locomotora Black Hawthorn llamda "L´Albarda" (no cal dir perquè...jeje). Aquesta màquina va circular en fase de proves per la línia Alcoi-Gandia però pertanyia a la línia Carcaixent-Denia. Foto 27-5-1965.

Estació de Cocentaina actualment desmantellada, líniea de via estreta Alcoi-Gandia.


Locomotora nº7 "COCENTAINA", escalfant caldera.


I no podem parlar de la Línia Alcoi-Gandia sense parlar del V.A.Y.

V.A.Y. eren les sigles distintives de la companya de Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi creada per a connectar la zona de Villena i Yecla (fortes productores de vi) amb la costa a través de una connexió amb la línia Alcoi-Gandía, compartint així material i instal.lacions des de l´Estació de Muro on estava la conexió fins al port de Gandia.

Estació Villena, Línia Alcoi-Yecla-Villena

Autovia V.A.Y., anteriorment va ser un furgó.


Línia V.A.Y. de via estreta, estació d´Alfafara.


Per tant l´Estació de Muro, creada inicialment per a la línia del Xitxarra o "dels anglesos", es va convertir amb un encreuament amb correspondència amb la línia del V.A.Y. que venia de Villena. Per a fer-ho possible se li va dotar del personal i el parc de vies que permeteren la interconnexió, de tal forma que els trens “V.A.Y.” pogueren arribar fins a Gandia per la via del Xixarra Alcoi-Gandia (d'ací que al tren V.A.Y. que arribava fins a Yecla se li acabara coneixent també com "Xitxarra")

"Auto-via" V.A.Y. nº15 línia Alcoi-Yecla-Villena.

L'últim V.A.Y construït a Villena (on estaven els tallers per a fabricar els "auto-vies" alguns a partir de furgons, després adaptats a vagons modificant els enganxes i llevant-los la maquinaria) aquest es va serigrafiar amb el nº13 per a substituir a un altre nº13 més antic fet de fusta.


"Auto-via" de la Línia Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y. iniciant la seua marxa.


Locomotora Nº3 de la línia V.A.Y. (malgrat les seues sigles Villena, Alcoi, Yecla, aquesta línia mai va arribar a Alcoi, sinó que enllaçava amb la línia Alcoi-Gandia en la població de Muro)


Locomotora nº5 de V.A.Y. de mercaderies (època en la que aquesta línia es va ampliar de Yecla fins a Jumilla per a transportar el seu vi)


Vagoneta de mercaderies del Xitxarra que arribava vins a Villena (V.A.Y.)


Vagoneta de doble enganxe per a mercaderies del Xitxarra que arribava fins Villena (V.A.Y.)


Locomotora Hanomag E.S.A. nº5 estacionada en Muro. Va ser una de les màquines procedents de la línia Alacant-Denia que va alquilar V.A.Y. entre 1966 i 1969 per a fer la línia Alcoi-Yecla-Villena. Aquesta màquina de vapor era una de les que baixava a Gandia amb comboi de mercaderies enllaçant amb la línia Alcoi-Gandia en l´Estació de Muro.


Estació de Muro. Estació que servia de connexió de la línia Alcoi-Yecla-Villena (V.A.Y.) amb la línia Alcoi-Gandia que baixava fins a la costa.


Maquinista de la línia V.A.Y pujant a a la locomotora nº3.



Vagó de 3ª Classe utilitzat de Yecla a Muro (V.A.Y.)


Depòsit de Gandia ple de "Xitxarres", podem veure la locomotora V.A.Y. nº7 de la línia Alcoi-Yecla-Villena que enllaçant a Muro arribava també fins a Gandia. Foto: Johan Kunst (Josep Miquel i Solé)

La longitud total de la línia era de 53.355m entre Gandia i Alcoi. Les estacions estaven situades a les poblacions d'Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Gaianes, Beniarrés, l'Orxa, Vilallonga, Potries, Beniarjó, Almoines, Gandia i al port de Gandia.

El tren Xitxarra passant sobre la Fàbrica de Aiguardents.

El Xitxarra en plena marxa, al fons el Castell de Cocentaina. 14-4-1969


Xitxarra a punt de partir de l´Estació de Gaianes.


El maquinista treballant amb la màquina nº2 "VILLALONGA".


Estació de Beniarrés.


El Xitxarra amb un vagó de mercaderies i un de passatgers.



Xitxarra enfront de la serra de Turballos en direcció a Gandia, amb un vagó de mercaderies i dos de passatgers.


Lorxa 29-3-1965. Foto Trevor Rowe.


Locomotora nº2 "VILALLONGA" repostant aigua en el barranc de l'infern. Junt a la nº7 "COCENTAINA" son les dos úniques que encara hui es conserven (aquesta la podem trobar exposada sobre un gan pedestal de pedra al parc Al-Azraq d´Alcoi)


El trenet apunt d´arribar a Gandia. Estació de Villalonga amb els passatgers pujant equipatges.


Locomotora nº6 en l´Estació de Gandia. 23-3-1960. Foto Lawrence Marshall.


Vagó estacionat a Gandia. Aquest vagó era el que normalment s'utilitzava per a tancar el comboi.


Locomotora nº2 "VILALLONGA" estacionada a Gandia.


Les 8 locomotores de vapor van ser (fabricades a Mánchester per l'empresa Beyer&Peacock entre 1890 i 1891) estaven batejades amb els noms de les poblacions que travessava la línia (nº1 Gandia, nº2 Villalonga, nº3 Lorxa, nº4 Beniarrés, nº5 Gayanes, nº6 Muro, nº7Cocentaina, nº8 Alcoi) Posteriorment s´afegí la nº9 anomenada "Almoines" i fabricada igualment a Anglaterra per un altra empresa, Maning Wardle.

Ací teniu les 8 inicials a excepció de la nº anomenada "BENIARRÉS" (a veure si algú troba la maquina nº4 i completem la col•lecció!jeje...) :

LOCOMOTORA nº1 "GANDIA"

LOCOMOTORA nº2 "VILALLONGA"


LOCOMOTORA nº3 anomenada "LORXA"


LOCOMOTORA nº5 "GAYANES"


LOCOMOTORA nº6 "MURO"


LOCOMOTORA nº7 "COCENTAINA"


LOCOMOTORA nº8 "ALCOY"


Normalment les locomotores portaven tres vagons o vagonetes enganxats. Els vagons de passatgers podien albergar a unes 25 persones cadascun, mentre que les vagonetes de mercaderies sómplien fins al màxim (quan realitzaven el transport de carbó del port de Gandia fins Alcoi tenien que carregar tres vagonetes i acostarles fins a Beniarrés , tornar a baixar a Gandia a per altres tres i una vegada les sis en Beniarrés enganxarles totes per arribar fins Alcoi on el trajecte ja era més pla)

El maquinista Federico Boix conduint la Locomotora nº 2 "VILALLONGA" al seu pas pel Barranc de l´Infern.

Estació de Lorxa. Igual que la resta tenia una sala d'espera al costat del despatx de bitllets, serveis públics i moll de càrrega. A més aquesta estació per estar al costat del Barranc de l´infern tènia un depòsit d'aigua per a la Locomotora)


El 22 de Juliol de 1887 es produeix l'autorització del Govern per a atorgar a Donato Gómez Trevijano, la concessió per a construir i explotar una línia entre Alcoi i Gandia, declarada d'utilitat pública a l'efecte de les expropiacions necessàries. Havent de desenvolupar les obres ajustades al projecte presentat en Foment i aprovat per la R.O. de 22 d'octubre de 1888, en un termini de cinc anys.

El 26 d'agost de 1889 Donato Gómez Trevijano va sol•licitar a l'Administració que se li autoritzara per a transferir la concessió a Pedro Pastor i Landero com apoderat de la societat britanica “The Alcoi and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.”, aportant l'escriptura pública atorgada a Londres davant el notari John Williams Peter Jauralde ,el 3 de juliol de 1889.

Va ser llavors quan els contractistes Muriel & Cia. y Lucien, Rável & Company van poder començar a construir la línia ferroviària.

Les obres del ferrocarril es van executar rapidament malgrat discórrer entre zones escarpades i havent de salvar 562m de desnivell, gracies a que es va aprofitar la vall del Serpis per tal d´entrar a al interior.

Transport sobre el tram de vies ja construït, de les brigades d'obrers cap al tall.

Pont de ferro per a la nova via estreta sobre l´antic de pedra, COCENTAINA.


Pont sobre el riu Serpis. MURO abans de 1920 ¿?


Altre dels ponts de ferro construits a COCENTAINA per a salvar els barrancs.


Operaris treballant en les vies a molt prop de l´Estació d´Alcoi.


Al llarg de la línia es van construir set túnels i dotze ponts dels quals sis eren metàl•lics. Les obres del ferrocarril van concloure en 1892 (Lucien, Rável i Cia van ser els contratistes de l´obra) i les del Port de Gandia en 1893 (la Direcció General de Ports va autoritzar a la Companyia del Ferrocarril Alcoi-Gandía a construir un moll de més de 150 ml per a la descàrrega de carbons en el port de Gandía) entrant la línia en plena explotació el 17 de gener de 1893.

Port de Gandia construit per a la descarrega del carbó britànic.

Operaris treballant al Gandia: "Puerto de Gandia", "Obras en el dique Norte"


Responsables de les obres (Muriel & Cia., y Lucien, Ravel & Company) visitant l´execució de les mateixes a les proximitats de Gandia.


Obres al port de Gandia.


Les vies del tren arribaven fins el mateix port de Gandia a la vora del mar (les mercaderiespassaven directament del vaixell al tren


Vista general del Port de Gandia.


Per a atendre a la entrada de totes les mercaderies importades que gracies al Xitxarra arribarien al port de Gandia en direcció a Alcoi (sobretot el carbó britànic que menejava la industria textil alcoiana) i la de tota la maquinaria i materials necessaris per a la construcció del ferrocarril, es va emetre la R.O. de 18 d'abril de 1890, per la qual es va ampliar l'habilitació de la Duana de Gandia per a la importació de materials destinats a la construcció del port i del ferrocarril i totes les mercaderies que a conseqüencia de la seua construcció arribarien a Gandia. Per a açò el Ajuntament de Gandia es va comprometre a l'abonament de les despeses i sous del personal necessari.

A excepció de les locomotores de vapor, que també van vindre d´Anglaterra, tota la resta de maquinària va ser fabricada i mantinguda artesanalment als tallers situats a Gandia en el cas de la línia Alcoi-Gandia, i a Villena on es fea el manteniment de la maquinaria ferroviaria del V.A.Y., tots dos donaven treball un gran nombre d'operaris (a part de tota la plantilla necessària en cadascuna de les estacions i creus rellevants)


Treballadors a l´Estació de Gandia.


Depòsit de les locomotores a Gandia. Al fons i en els seus respectius aparcaments es troben quatre del les màquines Xitxarra.


Operaris posant junt a quatre de les huit locomotores dels trens Xitxarra al depòsit de Gandia.


Un operari alinea les vies del fossat que feien servir per a encaixar cada locomotora al seu lloc.


Màquina de vapor nº1 "GANDIA" al fossat del depòsit de Gandia.


Treballadors ferroviaris junt a les màquines de vapor del "Xitxarra".



Locomotora nº2 "VILLALONGA" estacionada a Gandia. 1-10-1963


Un operari ompli el deposit de l´aigua que feien servir les màquines de vapor.

Empleats de la línia ferroviaria de via estreta Alcoi-Gandia. Port de Gandia.


Depòsit de les locomotores de vapor del tren Xitxarra a Gandia. Any 1950.


Altre operari alineant les vies del fossat per a traure la locomotora del depossit. En aquesta ocasió es tracta d´una de les màquines de vapor de la línia Alcoi-Yecla-Villena (V.A.Y.)


Treballadors del depòssit de Gandia.


Exteriors del depòsit de locomotores de Gandia.


Treballadors de l´Estació junt al maquinista.


Operaris del Xitxarra a la eixida del Barranc del Infern.


Exterior de l´Estació de Gandia.


Maquinaria iespecejament.


Xiquets jugant al voltant del tren Xitxarra nº1 "GANDIA" a la mateixa estació de Gandia.


Treballadors i familiars de l´Estació de Muro (tenia més personal de l'habitual en la resta d'estacions intermitjes, per tenir correspondència amb la línia V.A.Y. que vènia de Villena)



La gent que el va conèixer ens conta que la seua marxa era realment lenta, i que quan arribaven les festes d'alguna de les poblacions per les que passava s'omplia fins la bandera fent-se interminable qualsevol trajecte per més curt que fóra. Per açò la gent jove no dubtava en pujar i baixar amb el tren en marxa per a evitar pagar el bitllet al revisor. Els vagons no tenien bany, pel que els passatgers havien d'aguantar-se fins arribar a alguna estació, açò fomentava que durant les parades, el maquinista acostumara a jugar a les cartes amb el personal de l'estació mentre els passatgers feien les seues necessitats. De igual forma eren després els passatgers els que tenien que esperar a que el maquinista acabara la partida. Quan el tren passava per bancals amb arbres amb la fruita “a la clau”, els passatgers baixaven a collir-se unes quantes per al camí, podent tornar al tren sense majors problemes mentre aquest seguia la seua marxa. Tot açò ens dóna una idea als que no el vam conèixer del ritme del viatge amb el tren Xitxarra.

Viatgers carregant els seus equipatges (El tren Xitxarra no solament era aprofitat per la incipient indústria alcoiana, la gent de a peu el fea servir igualment para la compra-venda dels seus productes en altres localitats)


Passatgers esperant el tren a l´Estació de Gandia.


Locomotora encesa (nº2 "VILALLONGA") al ande d´una Estació.


Interior de un vagó de 1a Classe de la línia V.A.Y. (compartia itinerari des de Muro amb la línia Alcoi-Gandia quan el comboi arribava a la costa)


Familia a l´Estació de Beniarrés.


L´orxaXiquets a la vora dels vagons del tren Xitxarra a l´Estació d´Agres.


Tren a l´Estació d´Alcoi. 29-3-1725. Foto Trevor Rowe.


Estació de Bocairent (Tram corresponent a la línia V.A.Y.)


Un tren dels què passaven de llarg per portar sol vagons de mercaderies (els trens no sols muntaven carbó cap a el interior sino que baixaven al port vi de Villena i Yecla o tèxtils de Bocairent, Cocentaina i Alcoi; a més del correu diari)


Passatgers al anden esperant el Xitxarra.


Tren Xitxarra passant per un dels ponts de ferro de la línia Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.


Viatgers esperant el Xitxarra. Foto Inmaculada Garcia Silvestre.


Pont de ferro d´Agres (hui desmantellat) Tram corresponent a la línia V.A.Y.


L´orxa 7Treballadors i viatgers de la línia Alcoi-Gandia esperant el tren en l'Estació de Lorxa.


L´orxa 1Treballadors i viatgers de la línia Alcoi-Gandia esperant el tren en l'Estació de Lorxa.


Passatgers a un dels vagons del tren Xitxarra.


El tren Xitxarra Alcoi-Gandia eixint de l´Estació d´Alcoi.



A partir de la dècada de 1940 la línea Alcoi-Gandia comença a patir dificultats finaceres. En 1948, el tram del ferrocarril entre Gandia i el port es ven a una empresa privada. En l´any 1965 la línea passà a dependre dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (F.E.V.E.). Al passar a mans de F.E.V.E. es presentà un pla de modernització que va ser rebutjat, quedant abocada a deixar de funcionar (Em perdonareu una última reivindicació: L'única línia que actualment travessa la nostra comarca, la de Alcoi-Xàtiva, també està demanant a crits un pla de modernització que esperem que arribe, i arribe a millor port, ...sinó tingam present quin va ser el següent pas que li va esperar al Xitxarra!) El 15 d'abril de 1969 va circular l'últim tren Xitxarra creuant el Comtat fins a Gandia.

I hem volgut acabar amb la següent imatge, una excel•lent fotografia presa durant l´últim recorregut que va fer el tren Xitxarra el 15 d'Abril de 1969. En la mateixa es veu al maquinista omplint la caldera de la màquina de vapor nº2 anomenada VILALLONGA, la qual arrossegava un vagó de mercaderies i un altre de passatgers. La Fotografia és de Crespo Colomer i amb ella va guanyar l'1er Premi Nacional de Fotografia de Trens de Vapor,1972. Un magnífic final per a aquest petit homenatge al tren que, fins als que no el vam conèixer, tindrem sempre en la memòria com el nostre tren "XITXARRA".

(Fer click sobre la fotografia per a ampliar i gaudir-la en tota la seua amplitud)




P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:

Web de La “Associació Tren Alcoi-Gandia”

Historia Gráfica del ferrocarril Alcoy-Gandía (1893-1969)

Blog Beniarrés, viatge al llarg del temps

Viquipèdia, tren Alcoi-Gandia

Wikia, Alcoy and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.

Wikipedia, Ferrocarriles de Villena a Alcoy y Yecla

Gracies a Roberto Llorens per les seues aportacions.

Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...