A falta d´un bon grapat de diners, set tràilers d'imaginació…
Aquesta crisi que portem damunt com l'ombra, i que s'allarga com en les vesprades, a la festa ja no l'agafa de imprevist. Així que enguany la silueta no mostrava una festa asseguda esperant que algú arregle açò, sinó més be una festa en moviment, prou com per a què la seua ombra es quede arrere.
Els cristians aquest 2011 han compensat la falta d'economia amb imaginació, i no han arribat solament a compensar, diríem que han superat en espectacle, originalitat i capacitat de sorpresa a qualsevol any d'espectacles a colp de talonari.
Més enllà de les crítiques dels puristes, tota la nostra admiració enguany va per als cristians. Nostra més sincera enhorabona a les dues filaes amb càrrec, Gentils i Maseros:
CAPITÀ CRISTIÀ, Filà GENTILS
Si vos diem el nº de components d'aquesta filà no vos ho anàveu a creure, així que millor vos direm que tota la família gentil, al complet, van formar el boato del capità Francisco Vitòria. Des dels més xicotets, que van iniciar el sèquit, fins al major dels veterans que va tancar la desfilada amb la seu cop, tots a l'una arropant al capità de la filà de Sant Hipòlit:
Aquesta filà deu la seua indumentària al patró del nostre poble, el romà Sant Hipòlit Martir, i basant-se en aquest fet els Gentils ens van transportar a l'època de Marco Antonio i Cleòpatra.
Després d'introduir-nos en l'època amb diverses escenes entrem en la vila romana del capità 2011. Tot un centurió de l'exèrcit romà que, en aquest cas lluny de la guerra, descansa al costat de la seua família al pati de la seua vila mentre el seu jardí cobra vida per a l'ocasió gràcies al ballet d'Alicia Montava.
En una de romans ens faltaven els esclaus, i l'esfinge que vam veure baixar ens va donar la pista. Enguany l'esquadra de negres del capità a sigut confeccionada per ells mateixos, reduint costos però desbordant originalitat. Els esclaus contemporanis al capità romà eren com no, egipcis:
BANDERA CRISTIANA, Filà Maseros
Com un guerrer guanyador va entrar l´abanderat cristià a Cocentaina. Aclamat pel seu poble que´l festejava amb balls i alçat en andes pels seus paisans com si d'un déu es tractara.
Així va baixar Quike Francés Passeig a baix, envoltat de les xiques de la filà ballant amb eines del camp, portat a muscles per amics de la veïna localitat d´Agres i sota la mirada atenta de la seua favorita, que coneixia per primera vegada les festes de Moros i Cristians pujada a lloms d´un cavall i protegida per escuders i escuderes amb l'heràldica de les diferents famílies nobiliaries que van ostentar el títol de comte de Cocentaina.
Un masero que va deixar de treballar les terres per a fer la guerra al moro i que torna victoriós a Cocentaina portant com a esclaus a una esquadra de negres africans, lligats amb gruixudes cordes i carregats amb pedra per a les noves muralles que protegiran de les revoltes sarraïnes a la vila comtal.
De nou la festa contestana ens sorprenia amb originalitat i senzillesa, un boato compost per gent de la filà, una carrossa creada per ells mateixa i portada per amics, i una esquadra especial super original, obra de la ropería contestana Al-Azraq que representava una esquadra d´esclaus moros, tan moros que van eixir amb marxa mora!
Solament amb idees originals es pot eixir del marró en el que estem, i si la festa és l'espill d'un poble, el nostre tirarà endavant amb imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada