dilluns, 12 de setembre del 2011

El bandoler més famós de Cocentaina: EL MANCO CALDERÓN

Notícies des de Benilloba del nostre tio: L'últim dels grans bandolers romàntics del Comtat, El Manco Calderón!         (dic lo de romàntic perquè en l´actualitat tenim a les empreses de telefonia o la banca que segueixen en el gremi, encara que canviant carabina i trabuc per la lletra menuda i l´estilogràfica)

 

No son poques les històries que ens han contat del oncle de la nostra besàvia, mai tantes com volguérem també es cert, però aquestes arribades des de Benilloba són totalment novedosses: La història d'aquest bandoler conegut en tot el Comtat cambia, es transforma contada pels veïns de Benilloba, com si d'una llegenda es tractara.

Però el manco Calderon no va ser cap llegenda, pot ser s'haja convertit en ella, però va existir, ja ho crec que va existir, …i sinó que li ho pregunten als familiars de qualsevol dels que es van creuar pel seu camí. I bona prova d'açò és el relat d'aquesta dona de Benilloba que em trobat recentment al youtube:

...ja estem nosaltres buscant eixa cova on diu que s'amagava!jeje

 

 

Esperant tindre més temps en un altre moment per seguir indagant en la figura d´aquest personatge, tancarem aquest escritet amb una última anècdota que hem trobat a la xarxa i que descriu el caracter d´aquest contrabandiste del Comtat i també, perquè no, la imatge que d´ell han anat fent a les terres on va practicar el robatori i el pillatge, molt ajustada aquesta a l´ideal romàntic del bandoler. Es un extracte del relat de Don Miguel Pascual Mira (l´autor del llibre Hora Robadas) i que va ser publicat al periodic Ciudad el Diumenge 6 de Decembre de 2009, i posteriorment al lloc web amic Alicante Vivo d´on ho hem llegit:

EXTRACTE DEL RELAT “MILICIANOS” DE DON MIGUEL PASCUAL MIRA

Publicat al periodic CIUDAD el Diumenge 6 de Decembre de 2009

“-Venga padre… cuéntame el cuento del manco Calderón – dice Francisco, quien intuye lo que le pasa a su madre. En el fondo el niño ya siente celos.

- Bien escuchad… En la Sierra Aitana, muy crezca de aquí, tenía su escondrijo el manco Calderón. El bandido se dedicaba a atacar a los carruajes, robando a los viajeros, e incluso matando a algunos. Todos le tenían miedo, pero sobre todo los ricos, a los que gustaba de insultar después de robarles, haciéndoles ir a gatas por la sierra.

Como daban dinero a quien lo capturara, todos los pueblos, en verano, organizaban partidas de hombres a caballo, pero él se escondía muy bien en lo más alto de la Aitana.

Mi padre, vuestro abuelo, y yo lo vimos una vez.

- ¿Y qué hicisteis? ¿Te asustaste? – interrumpe María expectante.

- Pues claro, aunque vuestro abuelo se asustó más. Yo tendría sólo diez años. Iban tres a caballo, dos quedaron detrás, se acercó él, y le preguntó al abuelo si teníamos comida. El abuelo le dio medio saco de almendras que estábamos recogiendo y el saco de nuestra comida. Se marchó pero luego volvió, se me quedó mirando y me preguntó: ¿Cómo te llamas? Yo le contesté, Vicente. Entonces me dijo: - “Toma, no olvides nunca que el manco Calderón no roba comida a un niño” dejando caer la bolsa de la comida a mis pies. Después, agachándose desde el caballo, me mandó acercarme, me dio un terrón de azúcar y se fue. Cuando ya se había ido, el abuelo lo maldecía porque se había quedado con la bota de vino. – Vicente no puede recordar una carcajada al recordar a su padre irritado por la bota de vino.

- ¿Iremos un día a ver si lo vemos? – De nuevo irrumpe María.

- Eso ya no es posible. El año pasado lo cogió la Guardia Civil, lo juzgaron y lo mataron en la plaza de Cocentaina.

- ¿Y es verdad qué le faltaba un dedo en la mano? – Preguntó Francisco.

- Sí, yo le vi la mano, dicen que eso se lo hizo…”

 

cuevadelgato

Emboscada a unos bandoleros en la cueva del Gato.
Autor: Manuel Barrón y Carrillo.
Museo de Bellas Artes de Sevilla.

 

.

9 comentaris:

Just I. Sellés ha dit...

Molt interesant la història. Mon tio ens feia por de menuts amb el manco Calderón i jo creia que es tractava d'una espècie d'home del sac. Per Beniarrés encara se'l anomena. Ara falta buscar la seua carabina dintre de la Cova de la Sort...

Sell*llés ha dit...

Crec que en un Alberri fa temps vaig llegir alguna cosa sobre el manco Calderón. No ho sé cert perquè no ho recorde bé, però em sona molt que va ser traït per la seua enamorada al matar a l'home d'aquesta...

elSocarraet ha dit...

Justo sap on està la cova i Sell*llés sap on trobar més informació...
Solament ens resta temps per a preparar un nou escrit a l'altura del personatge!

Sempre estem igual, TEMPS! a veure a qui li'l furtem, ...ens ve de família!

Anònim ha dit...

Mi padre me dijo que somos familia del manco calderón, y me dijo que no se escondía por la aitana, sinos por el pueblo de alqueria, nos toca porque un ante-pasado mio era su primo

Anònim ha dit...

siento comunicarles que la información que dice la señora mayor en el video del youtube es erronea, soy un descendiente de esa familia y mi padre siemrpe me dijo que se ayaba en el pueblo de l´alqueria. Penseu que la gent no busca en el puesto mes tonto si nos en el puesto mes amagat del mon,

elSocarraet ha dit...

Lector Anònim, el manco Calderón es va convertir en llegenda en el mateix moment en què´l van matar, i des de llavors no hi ha cova ni muntanya a la qual no se li atribuïsca ser el seu cau, ni poble o masia en la què no s'amagara, l´agafaren o s'escapara, ...així són les llegendes!jeje
La meua besàvia també era Calderona però no per açò sabem molt més a casa (després de la guerra civil la por els va fer callar i oblidar i poc van contar al fills), malgrat açò sabem que no dormia més de dues nits al mateix lloc, que va ser traït per a poder-li donar mort i que està enterrat en la fossa comuna del cementeri de Cocentaina (açò a arribat fins al mi per tradició oral i, de moment, res d'açò puc provar)
Impacients estem per fullejar la col•lecció d´Alberris del nostre tio i trobar l´article del que parla Sell*llés...

ERNESTO ha dit...

Esta información que encontré en el libro "CARRERS DE COCENTAINA" de Francesc Jover i Dominguez, quizas pueda dar un poco mas de luz a esta historia, o avive la leyenda de este personaje de la historia contestana. Transcribo literalmente lo que el autor escribe en el libro en la pagina 128 dedicado al carrer "Eixida de Fraga".
Quant a personatges populars, a la casa número 7 d´áquest carrer, que fitava amb un hort,va viure Vicent Dominguez Moltó, alies el Manco Calderon. Els infants de la primera meitad del segle XX a Cocentaina haviem mitificat el Manco Calderon com un roder molt valent. Va ser fill y veí de Cocentaina, on encara hui li queden parants de tercera y cuarta generació. Per informació oral he pogut saber que a conseqüéncia dúna heréncia familiar va pledejar amb un parent. Per creure que van ser conculcats els seus drets hereditaris, Vicent va voler fer justícia pel seu compte i va ferir mortalment amb una escopeta la persona que, segons ell, s´havia apropiat de la seua llegitima heréncia. Des dáleshores, durant catorce anys, va viure fugit de la justicia pels masos y molins del terme de Cocentaina. Segons algunes versions, portava una vida pacifica i els masovers es compadíen déll i li donaven queviures. Altres versions diuen que en tenien por i, abans que els agredira per furtar queviures, li donaven tot el que volia. Finalment cuan sols li quedava un any per prescriure el delicte que havia fet, un parent va denunciar el seu amagatall i el va agafar la Guardia Civil. Després, va ser jutjat i comdenat a mort, ajusticiant-lo a volta de garrot a Cocentaina el 1884. En la part vella del cementeri, abans de les darreres reformes, encara podia veure´s la seua lápida.
Por mi parte tambien recuerdo haber oido a algunos mayores que el Manco Calderon fué el último bandolero ajusticiado en España y que el lugar donde se le ajustició fué en la desaparecida "Torreta" antiguo convento de la orden de la Merced, y que estaba situado en la subida a Sant Cristófol; pero estas afirmaciones a falta de ser contrastadas con algún documento que pueda verificarlo, solo pueden avivar la leyenda del Manco Calderon.
Un saludo a todos.

elSocarraet ha dit...

Moltes gràcies ERNESTO per la teua aportació.
Prenem nota també d'aquest llibre per a la recopilació d'informació que estem fent:
Vist l'interès que encara hui desperta la figura del manco ens hem vist obligats ha fer un nou “escritet” al blog, a l'altura que el personatge i la seua llegenda mereixen.
Una salutació,
elSocarraet.blogspot.com

Beniarres al dia ha dit...

Bona nit:

He llegit aquest interessant article sobre el Manco de Calderon.

Si em permeteu, vos envie una adreça dle perfil de Manel Arcos un autèntic especialista en temes de roders a les comarques centrals valencianes. Segur que ell té molta informació sobre el Manco de Calderon.

La última vegada que el vaig veure a Beniarrés, va presentar el llibre " Acabarem com Camot". Dies després va presentar el seu darrer llibre a Benimassot titulat " El robatoria de Benimassot".

Aquest és el seu perfil a Facebook:https://www.facebook.com/manel.arcos?fref=ts

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...