Masseret & Marguerite

Cinc Oscars s'ha portat l'última de Scorsese, HUGO (tots tècnics això sí, perquè la gran triomfadora d'enguany ha sigut THE ARTIST)

Sí, aquest cap de setmana vam estar en el cinema gaudint de l'anomenat “setè art”, que no és una altra cosa que el resultat d'unir els sis anteriors, i quan damunt es fa amb gràcia, resulta tan gratificant com tots ells alhora.

Doncs bé, vam entrar a veure l'última de Martin Scorsese, HUGO, un homenatge precisament als inicis del cinema i especialment al geni Georges Méliès, això sí, amb l´espectacular 3D del segle XXI.

I entre invents i mags, i rellotges i màquines de tren eixint de la pantalla sentirem de sobte una melodia mooolt familiar…, tant que, separant amb l'oïda aquella música de l'aldarull de l'estació de trens de l´escena, comprovarem de seguida que efectivament: -Aquesta és la de “MASSERET SI VAS A L´HORT…”!!!

Sí sí, la mateixa melodia de la popular cançó valenciana sonava per la megafonia de l´atrafegada estació parisenca dels anys trenta que recrea la pel·lícula, cantada en francès amb molta més lletra que la nostra:

Masseret si vas a l´hort.

Porta figues, porta figues.

Masseret si vas l´hort.

Porta figues i albercocs.

No sé si realment s'assemblen tant o és cosa nostra, però la veritat és que tan promte l´escoltàrem ens vam quedar mirant-nos: “açò de que em sona…?” i al moment estàvem cantant Masseret si vas a l´hort en ple cinema!
Cercant en els crèdits de la pel·lícula hem trobat la cançó, així que a veure que ens dieu vosaltres…

La cançó porta per nom “SI EL TEU VEUX MARGUERITE” (1913), està escrita per Albert Valensi i Joseph Vincentelli, realitzada per Olivier Constantin i Jean Michel Bernard, i produïda per Jean Michel Bernard. Ací la teniu:

Us deixem també la versió valenciana interpretada amb dolçaina per a poder comparar:

 

Una curiositat fruit, suposem, d'un estil de composició amb melodia molt apegalosa en la seua tornada, que la popularitat va fer traspassar fronteres segons sembla, cosa que d'altra banda no ens estranya gens,  (…que ens ho diguen a nosaltres amb Paquito el Chocolatero a casa!)